{"id":2317,"date":"2016-11-15T11:00:27","date_gmt":"2016-11-15T10:00:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.fundacionendeu.org\/?p=2317\/"},"modified":"2019-10-28T14:02:26","modified_gmt":"2019-10-28T13:02:26","slug":"el-poder-de-la-paraula","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/el-poder-de-la-paraula\/","title":{"rendered":"El poder de la paraula"},"content":{"rendered":"<p><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/www.fundacionendeu.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/poder-palabras-articulo.jpg\" alt=\"poder-palabras-articulo\" width=\"475\" height=\"522\" class=\"alignright size-full wp-image-1742\" srcset=\"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/poder-palabras-articulo.jpg 475w, https:\/\/www.fundacionendeu.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/poder-palabras-articulo-273x300.jpg 273w, https:\/\/www.fundacionendeu.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/poder-palabras-articulo-200x220.jpg 200w, https:\/\/www.fundacionendeu.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/poder-palabras-articulo-400x440.jpg 400w\" sizes=\"(max-width: 475px) 100vw, 475px\" \/>Al segle V a.c. els anomenats <strong>sofistes<\/strong>, una mena de mestres que s&#8217;encarregaven de conrear al poble, van introduir el govern democr\u00e0tic i amb ell la llibertat d&#8217;associaci\u00f3, pensament i paraula, a la qual donaven una import\u00e0ncia cabdal en el seu \u00fas (ret\u00f2rica). <strong>S\u00f2crates (469 a.c.) Va inventar el m\u00e8tode mai\u00e8utic<\/strong>, que consistia a extreure el coneixement formulant preguntes amb habilitat de manera que l&#8217;interlocutor aconsegu\u00eds comprendre els conceptes que es tractaven. Va ser en aquesta \u00e8poca on ja van sorgir certs fil\u00f2sofs que es dedicaven a la <strong>curaci\u00f3 de problemes emocionals per mitj\u00e0 de la paraula (catarsi)<\/strong>; possiblement els primers psic\u00f2legs de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Haurem d&#8217;esperar uns quants segles fins que un fil\u00f2sof i matem\u00e0tic austr\u00edac <strong>L. Wittgenstein (1889)<\/strong> abord\u00e9s la idea del llenguatge no com una mera funci\u00f3 de designaci\u00f3, \u00e9s a dir la d&#8217;establir una relaci\u00f3 entre paraula i cosa, llenguatge i realitat; teoria cl\u00e0ssica que perdurava des de Plat\u00f3 (427 a.c.) i Sant Agust\u00ed (354), fins a G. Frege (1848). Per a ell, <strong>el llenguatge \u00e9s el pensament; pensament i m\u00f3n s\u00f3n llenguatge perqu\u00e8 el llenguatge representa al m\u00f3n<\/strong>. Tamb\u00e9 en aquesta \u00e8poca <strong>S. Freud (1856)<\/strong> donaria un pas m\u00e9s en donar compte de l&#8217;inconscient per mitj\u00e0 de la paraula amb el peculiar i original m\u00e8tode que va inventar: <strong>la psicoan\u00e0lisi<\/strong>; gr\u00e0cies al qual s&#8217;evidencien els efectes de la paraula en el subjecte a trav\u00e9s dels s\u00edmptomes.<\/p>\n<p><strong>Freud, que era neur\u00f2leg, va constatar que els fen\u00f2mens ps\u00edquics amb els quals tractava di\u00e0riament, no podien explicar-se des de concepcions fisiol\u00f2giques i neurol\u00f2giques sin\u00f3 que aquests processos an\u00edmics contenien un llenguatge que calia desxifrar<\/strong>. Posteriorment <strong>J. Lacan (1901)<\/strong> reprendria a Freud des de la seva vessant ling\u00fc\u00edstica, actualitzaria la seva t\u00e8cnica i ampliaria la seva teoria atorgant un \u00e8mfasi especial al llenguatge.<\/p>\n<p>Per aquest, <strong>l&#8217;inconscient estaria estructurat com un llenguatge i els s\u00edmptomes estarien constitu\u00efts per met\u00e0fores (condensacions) i meton\u00edmies (despla\u00e7aments) de significats<\/strong>.<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de la import\u00e0ncia que li donem a l&#8217;inconscient en el camp de la ment, en el que coincidirien tots els professionals de la salut (psicoterapeutes) \u00e9s en la funci\u00f3 transcendental que exerceix la paraula en el desenvolupament de la cura, pel seu impacte psicol\u00f2gic, efecte cat\u00e0rtic i mig de relaci\u00f3 entre psic\u00f2leg i pacient.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, a mesura que avan\u00e7a el segle, que el coneixement sobre l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 &#8220;progressa&#8221;, sembla que tot aquest discurs forma part del passat, com si fos una cosa passat de moda, passat de moda, superat\u2026 <strong>Les concepcions biologistes sobre la ment deixen a un costat la Paraula, ja que parteixen de la idea que qualsevol alteraci\u00f3 psicol\u00f2gica rau en una &#8220;anomalia&#8221; que passa en el cervell: d\u00e8ficit de serotonina<\/strong>, alteraci\u00f3 en els processos d&#8217;intercanvi entre neurotransmissors, disfunci\u00f3 d&#8217;alguna regi\u00f3 cerebral\u2026 i per tant cal actuar sobre aquest cervell malalt. Com? medic\u00e1ndolo. Aqu\u00ed sobren les paraules, el que cal analitzar i tractar \u00e9s el funcionament biol\u00f2gic d&#8217;aquest cervell. Actualment alguns treballs es dirigeixen cap a l&#8217;estudi i investigaci\u00f3 de les alteracions cerebrals en funci\u00f3 de diferents est\u00edmuls aplicats, amb l&#8217;ajuda de la tecnologia: la Resson\u00e0ncia Magn\u00e8tica.<\/p>\n<p>Evidentment <strong>l&#8217;ajuda farmacol\u00f2gica \u00e9s molt important, de vegades fins i tot la millor opci\u00f3<\/strong>. El problema sorgeix quan passa a ser l&#8217;opci\u00f3 m\u00e9s utilitzada, de vegades l&#8217;\u00fanica considerada; <strong>amb la qual cosa vam acabar generant una poblaci\u00f3 cronificada, medicada i dependent dels f\u00e0rmacs de per vida<\/strong>. Igualment seria absurd criticar els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics aplicats a l&#8217;estudi de la ment (especialment perqu\u00e8 aix\u00ed descobrirem els seus l\u00edmits operatius), per\u00f2 novament el problema rau en centrar-se excessivament en aquesta concepci\u00f3 tan biomecanicista.<\/p>\n<p>Si en alguna cosa es distingir\u00e0 el segle XXI \u00e9s en <strong>l&#8217;avan\u00e7 de la tecnologia, per\u00f2 em temo que en detriment de les relacions humanes<\/strong>. Qu\u00e8 s&#8217;ha fet del corrent humanista que durant tants segles ha imperat a Europa? Potser l&#8217;ideal que es persegueix \u00e9s el del M\u00f3n Feli\u00e7 d&#8217;A Huxley governats per la tecnologia (m\u00e9s que per la ci\u00e8ncia). <\/p>\n<p>Em pregunto si \u00e9s aquest realment el nou ideal social que pretenem.<\/p>\n<p><strong>J.C. Gallostra F\u00e1bregas<\/strong><br \/>\n<em>Psic\u00f2leg cl\u00ednic<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al segle V a.c. els anomenats sofistes, una mena de mestres que s&#8217;encarregaven de conrear al poble, van introduir el govern democr\u00e0tic i amb ell la llibertat d&#8217;associaci\u00f3, pensament i paraula, a la qual donaven una import\u00e0ncia cabdal en el seu \u00fas (ret\u00f2rica). S\u00f2crates (469 a.c.) Va inventar el m\u00e8tode mai\u00e8utic, que consistia a extreure [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":1742,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[86,1],"tags":[],"class_list":["post-2317","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","category-sin-categorizar"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2317"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2317"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2317\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2318,"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2317\/revisions\/2318"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1742"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2317"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2317"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionendeu.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2317"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}