Un problema força freqüent durant la infància és presentar pors com per exemple a la foscor, als gossos grans o als fantasmes. La por és un sentiment que ens avisa d’algun perill que pot ser real o imaginari. L’objectiu principal de la por és de defensar-nos. Hi ha pors que són evolutives i que és normal que els nens les manifestin en una edat determinada, per exemple a partir dels 9 mesos d’edat apareix la por a les persones estranyes. A nivell físic es poden donar una sèrie de reaccions al cos com és l’acceleració del ritme cardíac, tremolor, sudoració excessiva o respiració ràpida.
Com poden ajudar els pares a que el seu fill/a superi les seves pors?
Com hem comentat, és normal que els nens presentin pors a determinades edats. Per tant, aquestes pors es superaran sense necessitat de rebre una ajuda externa. Tanmateix, quan la por és molt intensa i freqüent (el nen no vol sortir de casa per si es troba un gos) o apareix a una edat en la que ja hauria d’estar superada (un nen té por a la foscor als 14 anys) és aconsellable consultar-ho amb un psicòleg infanto-juvenil que farà el diagnòstic i el tractament més adequat en cada cas.
A nivell general, els pares poden afavorir la superació de les pors dels seus fills tenint en compte les següents recomanacions:
· Acceptar que la por del nen existeix i que és pot superar. Mai ignoreu la por del vostre fill.
· Els pares heu de mantenir el control i, si el perdeu, no el transmeteu al vostre fill.
· Els pares podeu explicar al vostre fill que vosaltres també teniu por i que us enfronteu a ell.
· Feu tot el possible per comprendre les pors del vostre fill i contenir-les.
Exemple pràctic de problemàtica freqüent durant la infància: el nen que té por a la foscor i no vol anar a dormir sol.
El Pau té 7 anys i des de fa uns mesos, coincidint amb el començament de la primària, verbalitza tenir por a l’hora d’anar a dormir. Els pares han observat que sempre necessita tenir alguna llum encesa a la nit, que posposa l’hora d’anar a dormir i es nega a dormir sol, fins al punt de que en alguna ocasió, els pares se l’han trobat al seu llit al matí següent.
Podem observar que el nen presenta por a la foscor i per aquest motiu no vol dormir sol. En aquest cas, es recomanaria als pares les pautes següents:
· A l’inici, mentre el nen tingui molta por, mantenir els llums oberts. Gradualment s’aniran apagant.
· Acompanyar al nen a la seva habitació i llegir un conte. No cal esperar a que el nen es quedi dormit per marxar de l’habitació.
· Si el nen s’aixeca del seu llit i va al vostre, el torneu a acompanyar al seu llit.
· Cada vegada que el nen aconsegueixi dormir sol, es reforçarà verbalment (“Ets molt valent”) i també es por donar un petit premi (el seu menjar preferit).
· Mai castigueu al vostre fill, encara que s’aixequi del seu llit.
· A la tauleta de nit deixem preparat tot el que el nen pugui necessitar.
· Podem fer jocs en els que s’utilitza la foscor com per exemple “la recerca d’un tesor a les fosques”.
· És útil inventar històries en les que el nen es vegi identificat i que aparegui la seva por que és superada pel personatge.
· És important que l’habitació sigui atractiva i còmoda per al nen.
· És aconsellable seguir cada nit les mateixes rutines a l’hora d’anar a dormir. Això donarà seguretat al nen.
· Crear frases mentals com per exemple: “sóc valent i ho puc aconseguir” o “sóc capaç de quedar-me a les fosques”.
Si us manteniu fermes i comprensius amb aquesta dificultat, el vostre fill superarà aviat les seves pors. Si el nen té una por molt intensa que no remet seguint aquests consells, consulteu amb un psicòleg infanto-juvenil.
Anaïs Barcelona Esteban
Psicòloga infanto-juvenil – col. 16.183